Setmanari Felanitx 16/12/2021
La setena Ruta de Betlems de Felanitx s’inaugurà el passat 11 de desembre a la Casa de Cultura amb l’exposició, per tercer any consecutiu, de l’espectacular betlem dissenyat per Bernat Bennàssar Coll (Porreres, 1961), veïnat de Portocolom des de fa 40 anys, professor acabat de jubilar de l’IES Felanitx i membre de les associacions de betlemistes de Felanitx i de Mallorca, les organitzacions que mitjançant tallers, trobades i altres iniciatives encapçalen la reivindicació dels betlems com a patrimoni cultural de l’illa. La creació d’en Bernat, renovada i ampliada any rere any, recrea la Mallorca de segles passats amb una fascinant riquesa de detalls: hi podem trobar la taperera que ofereix el seu gènere en un mercat quasi medieval, el sequer d’albercocs, pagesos asseguts dins una fidel maqueta de l’església de Santa Anna d’Alcúdia o mariners que parteixen del moll de Portocolom amb la barretina coronant el seu cap. La seva maqueta és extraordinària, però no és una excepció: la majoria dels setze betlems que conformen la ruta són recreacions d’aquest tipus, petits mons que ens transporten a una Mallorca que la majoria de nosaltres només coneixem per les rondalles o els relats de les padrines. La ruta romandrà oberta fins al 16 de gener, i s’ofereixen visites guiades els dies 18 i 29 de desembre.
Quant de temps fa que preparau aquest betlem?
És mal de dir! Durant tot l’any faig maquetes i figures. Els horabaixes i vespres durant l’hivern, qualque dia a l’estiu. Du molta feina, moltes hores, no sabria calcular-ne quantes. Llavors el muntatge ens du sis o set dies.
Abans de muntar-lo aquí ja l’heu muntat a ca vostra?
No, el munt aquí. Duc l’estructura dins el cap, més o manco. Ja és la tercera vegada aquí a la Casa de Cultura, però cada any vaig introduint variacions: cases noves, nous personatges, nous paisatges, una composició diferent.
“vaig començar a fer cases, però llavors les figures de la plaça Major no s’adaptaven a les cases ni a les escenes i vaig haver de fer les meves pròpies”
Quan vàreu començar a fer maquetes?
Només fa quatre o cinc anys. Abans feia el betlem cada any, però no maquetes ni figures. Quan em vaig casar recordava com gaudia de petit fent el betlem amb ma mare, de manera que amb el naixement dels fills vàrem començar a fer el betlem. Cada any anava amb la meva dona a la plaça Major de Palma a comprar les figures. Els al·lots gaudien molt, i any rere any el betlem de ca nostra va anar creixent i creixent fins que ja no hi cabia.
Diria que les figuretes del vostre betlem no són de la Plaça Major.
En queda qualcuna, però la majoria són fetes meves. Les faig amb les mans, amb fang, i llavors les duc a enfornar. Després encara queda pintar-les. Ho faig tot sol, però de vegades, si vaig endarrerit, els fills o la meva dona m’ajuden a pintar.
Em sobta que sense tenir cap afició prèvia al modelisme faceu maquetes d’aquesta envergadura, amb figures de fang fetes i pintades a mà.
Saps què passa? Que quan fèiem el betlem a ca nostra tot eren coves, coves i coves on posar els personatges, i jo sempre em deia: «Però això no és real!». Així vaig començar a fer cases, però llavors les figures de la plaça Major no s’adaptaven a les cases ni a les escenes i vaig haver de fer les meves pròpies. Si feia una escena marinera no trobava mariners, i molt manco vestits com jo els volia vestir, a l’antiga, de manera que els feia jo mateix.
Us passa que li agafau especial estima a una de les figuretes?
Sí, clar, n’hi ha que m’agraden més que les altres. Amb la taperera em passa. Hi ha personatges peculiars, per poc vists o pel que sigui, que em fan especial gràcia.
“faig això pensant molt en els al·lots i en la il·lusió que tenen amb l’arribada dels Reis, i mir de retratar molt aquest moment al betlem”
Què diríeu que simbolitza el betlem?
Per a mi simbolitza la història, el passat de Mallorca. A mi el que m’agrada és reproduir com era la Mallorca d’un temps.
Enyorau aquella Mallorca? Els vostres betlems són una reivindicació del passat?
No és tant que l’enyori, sinó que trob que l’estam destruint molt ràpidament. Amb el meu betlem reivindic el nostre patrimoni, la nostra cultura popular i rural.
Teniu qualque font d’inspiració per a crear les escenes?
Sobretot pintura dels segles passats, però també fotos antigues i textos, si escau. Par atenció al vestuari, l’ambientació…
Qualque vegada us basau en els vostres records de la infantesa? Hi ha un poc de retorn a la infantesa en això de fer betlems?
L’escena del sequer d’albercocs l’he feta perquè jo hi vaig fer feina. Els records tenen presència, sí. Les escenes de matances també estan basades en el meu record.
Sempre hi ha aquesta cosa de retornar a la infantesa, el record de com gaudia de petit fent el betlem el vespre amb ma mare. També faig això pensant molt en els al·lots i en la il·lusió que tenen amb l’arribada dels Reis, i mir de retratar molt aquest moment al betlem per a ells. Però no sé si és exactament això el que cerc fent el betlem. Jo pas molt de gust amb l’element creatiu: fer les cases, els paisatges, crear els personatges… és això el que em motiva.
Aquesta escena que muntau ara representa alguna cosa en particular?
Reproduesc alguns elements de Mallorca: hi ha l’església de santa Anna d’Alcúdia, el Riuetó de Portocolom, enguany com a novetat hi ha els jardins d’Alfàbia, també la cova s’inspira en les coves mallorquines, com les del Drac o altres. Intent recrear un poc una visió de Mallorca, o pinzellades de la meva visió de Mallorca.
Així com ho descriviu pareix que el vostre betlem està un poc desvinculat del caire religiós. Sou creient?
No, gens, però no sé si això ho hauries de posar! Per a mi el seu sentit és més de cultura popular, patrimoni, tradició.
Per a alguns els betlems encara tenen aquest aroma com de «ca sa padrina» o de cosa antiga, però tenc entès que hi ha bastants de joves a la vostra associació.
Sí, de fet diria que jo som el més vell de l’associació. La majoria són gent jove.
I quin caire impera més entre ells? El betlem amb figures mallorquines o l’hebreu?
Jo crec que hi ha gent de tota casta, però sí que hi ha una majoria de betlems mallorquins més que no d’hebreus, tot i que també n’hi ha. Gairebé tots hem començat fent el betlem popular a ca nostra amb figuretes de plàstic amb vestit hebreu. Les mallorquines són de fang, més cares i males d’aconseguir. Principalment, hi ha tres tipus de betlems: hebreus, mallorquins i populars, però realment se’n poden fer de qualsevol tipus. Se’n podrien fer de moderns, amb escenes i vestuari contemporanis, cercant altres sentits o símbols. És un món d’infinites possibilitats.
Un llenç en blanc, en certa manera. Diríeu que fer betlems és un art?
Jo crec que és més artesania que no art: és una cosa manual que tothom podria aprendre. L’art, tot i que és molt mal de definir, diria que és una altra cosa. Jo no em sent un artista, som més aviat un artesà aficionat.
