TROBADA DE LA MARE DE DÉU

Diu la tradició que un vespre d'estiu un senzill pastoret va veure grans resplandors a determinat lloc de la muntanya. Sorprès i mogut sens dubte per celestial impuls, volgué aclarir la causa d'aquell cas tan extraordinari, que li donà per resultat la trobada de la Sta. Verge.

Les tres fuites secretes i miraculoses des de la llar del pastor, on aquest l'havia traslladada, avar de devoció, fins a la cova, que Ella havia escollida per palau, determinaren a los Jurats a alçar-li allà mateix una modesta capelleta, on rebé per alguns anys culte, tan devot com entusiasta.

Més tard, sense que consti quan, augmentant el nombre de pelegrins que visitaven la Mare de Déu a l'esmentada capelleta, i amb lo sant fi de fomentar encara més la seva devoció, se determinà pujar-la dalt el Santuari; quedant el primer monument que li dedicaren, com a per recordar a les generacions futures ell lloc on fou trobada.

Bordoy Oliver, M. (1984). La tradició: Trobada de la Mare de Déu. A Sant Salvador (pàg. 6). Editorial Ramon Llull.